El PP declara la guerra al català

Article publica a El Singular Digital

Hem pogut observar com, a mesura que s’acosten les eleccions espanyoles, el PP català accentuava el gir cap a l’extrema dreta que ha estat impulsant Daniel Sirera des que va accedir a la presidència del partit. En aquesta nova onada de demagògia, la llengua catalana torna a estar situada en el seu punt de mira. Podem afirmar sense exagerar que el Partit Popular desitjaria que la nostra llengua desaparegués o que com a mínim es veies reduïda a una mera anècdota folklòrica d’una regió de l’Espanya indivisible.

Amb aquest objectiu han activat tots els fronts, començant pel PP català, i acompanyat per tota l’estructura estatal del partit, amb la cobertura de la FAES. Així, podem trobar el famós vídeo de precampanya, les declaracions d’Aznar lamentant la manca de democràcia que comporten les polítiques lingüístiques “nacionalistes” o Rajoy anunciant una possible “Ley de lenguas” per protegir el castellà arreu de l’Estat, fets que se sumen a la política lingüística secessionista duta a terme pel PP valencià. Veient com estant actuant, és obvi que es tracta d’una estratègia organitzada a consciència per intentar, per enèsim cop, mostrar el català com un factor de divisió social i intentar transmetre una imatge esbiaixada del país, en el que suposadament el castellà viuria una implacable persecució política per part de les malvades institucions catalanes.

A mesura que aquets atacs augmentin, caldrà que la resta de partits catalans es mostrin més units que mai en aquesta matèria, ja que sinó el Partit Popular haurà obtingut una primera victòria. Caldrà que es defensi més que mai l’impuls i el foment social de la nostra llengua, sense complexos. No tenim res de que avergonyint-nos, ni res pel que demanar perdó. No cal que donem llarguíssimes explicacions perquè el nostre país tingui lleis que protegeixin el nostre idioma. Que potser l’ensenyament públic a les escoles espanyoles no és en castellà? Que potser no destinen milers de milions d’euros a través de “l’Instituto Cervantes” per l’expansió i el foment de la llengua castellana? Doncs ja està.

Suposo que no ens hauria d’estranyar, un partit que acusa als independentistes de feixistes mentre mantenen un ex ministre franquista amb les mans tacades de sang (gràcies Tardà per anar recordant el que molts voldrien silenciar), és normal que després puguin afirmar sense immutar-se que el castellà és un idioma perseguit a Catalunya.

Les JERC obren els informatius de la TV nacional Boliviana

Només és una petita mostra de la gran tasca que du a terme lot l'àmbit de Relacions Internacionals de les JERC. Podeu trobar més informació sobre el projecte concret de Bolívia aquí, aquí, i aquí.

Podeu seguir el dia a dia al bloc d'en Marc Puig

El 2008 que espero

Article publicat a Tribuna

Molts analistes porten dies explicant-nos què passarà aquest any 2008, què serà important i quins temes marcaran l'agenda. Com que no disposo del do de la premonició intentaré exposar, no el que passarà aquest 2008, sinó el que n'espero i desitjo.

Espero que les eleccions espanyoles no congelin les decisions importants del país fins el març, que els partits catalans siguin capaços de fer una campanya centrada en els interessos de la nació i no en les desqualificacions constants i el tacticisme partidista que ens allunyen a tots els ciutadans de les urnes i de la política. Que ni el PP ni el PSOE arribin a la majoria absoluta (sinó ja ens podem anar preparant). També espero que l'acord entre Esquerra, PSM, UM i Entesa tregui uns resultats excellents a les Illes Balears. I sobretot, que un cop passades les eleccions es mantinguin les promeses i que els diputats i les diputades catalanes siguin capaços d'anar a una en aquells temes que ens afecten a tots i totes (infraestructures, competències, finançament...).

També espero que finalment es pugui veure amb normalitat TV3 al País Valencià. Que si s'ha de treure alguna crosta de TV3 sigui la que de tant en tant fa obrir les notícies amb la família reial o la selecció espanyola. Que l'ús de la nostra llengua creixi arreu dels Països Catalans. Que cada cop hi hagi més seleccions catalanes reconegudes internacionalment i que el govern espanyol de torn no es dediqui sistemàticament a boicotejar-les. Espero que el 2008 sigui també l'any en que finalment els arxius catalans expoliats a Salamanca tornin a casa.

Desitjo fermament que el Tribunal Constitucional no s'atreveixi a modificar allò que el poble català va votar en referèndum. Però encara desitjo més que si això succeeix la reacció per part dels catalans sigui unànime i contundent. Començant pel nostre president, continuant pel govern i seguint per tota la classe política (obviant el PP lògicament) i la societat civil. Espero que tots junts diguem alt i clar que el que decidim els catalans i catalanes no ens ho retalla un tribunal espanyol, per democràcia i per dignitat nacional.

També espero que la nova Llei pel dret a l'Habitatge serveixi perquè l'emancipació juvenil no segueixi sent una utopia per molts joves. També espero que la precarietat i la sinistralitat laboral que afecta en major mesura als més joves disminueixi de forma significativa. I parlant de temes laborals, espero que els sindicats actualment majoritaris a Catalunya (simples sucursals de les delegacions de Madrid) siguin cada cop menys majoritaris en detriment dels sindicats nacionals i de classe.

Finalment desitjo que cada cop siguem més els que creiem en la independència de la nostra nació, que la gent s'organitzi, treballi i lluiti des de l'àmbit que pugui o prefereixi per acostar-nos cada dia més a la nostra llibertat.

Segur que m'he deixat molts temes a comentar, però si aconseguim tot el que he citat podrem començar a parlar del 2008 com un bon any. Que així sigui només depèn de nosaltres, a treballar!

Pervertint el dret de decidir

Article publicat el passat desembre a "El Singular Digital"

Després de molts anys de treball constant el debat sobre l’exercici del dret a l’autodeterminació, l’augment de la sobirania, la independència... o amb la fórmula que ha fet fortuna actualment, el dret de decidir, s’ha imposat clarament com un dels temes cabdals de l’agenda política. Òbviament aquest fet, junt amb la manifestació del passat dia 1 ha obligat a reaccionar els dos principals partits catalans, que amb discursos ambigus de federalisme o de nacionalisme català havien anat trampejant fins ara el debat sobre el futur polític de la nostra nació sense haver de definir-se clarament.

Al Partit Socialista li va faltar temps per intentar restar importància a la remor de fons que s’anava generant, ja que òbviament xocava amb el seu federalisme de fireta del que sempre parlen i mai exerceixen.

Dos dels seus principals arguments per intentar-ne desacreditar el concepte primer, i l’èxit de la manifestació després realment són dignes d’anàlisi:

1. El dret de decidir ja l’exercim cada 4 anys.

Com a mínim ara ja sabem que entén el PSC per participació democràtica: votar un cop cada 4 anys i després a callar i a deixar que els partits polítics decideixin. Després tots preguntant-nos com pot ser que augmenti l’abstenció....

2. El dret a decidir no interessa perquè hi va haver molts més catalans a casa que a la manifestació.

Impressionant. Davant d’aquest argument defensat per Jose Zaragoza em vaig quedar sense paraules. Potser no sabia que en les manifestacions contra la guerra a l’Iraq també hi havia més gent a casa? O en totes les concentracions que s’han fet contra ETA a l’Estat Espanyol també? Sortirà el PSOE dient que als espanyols no els preocupa el terrorisme? Aplicaran aquest criteri a totes les manifestacions que es duguin a terme a partir d’ara, o només en aquelles en que no hi participin?

Per la seva part Convergència semblava que apostava pel dret de decidir de forma més o menys clara des de la conferència de la “Casa Gran” (?¿), però cada dia que passa l’han anat aigualint, fins a dissoldre pràcticament tot el sentit original.

Des del primer dia en Duran ja va deixar clar que per ell el Dret de Decidir vol dir decidir amb quin Ministeri és queda, i que d’independència res de res. Paral·lelament, l’Artur Mas ha hagut d’anar posant condicionants i afegint matisos per tal d’evitar una altra crisis en el si de la Federació, on les tesis sobiranistes no són ni molt menys les majoritàries.

Finalment s’ha decidit a posar-hi una xifra, el 60%. Aquest és el suport mínim que marca CIU per tal que s’aprovessin avenços importants en la sobirania de Catalunya (independència? autodeterminació?). La justificació és que no vol una fractura social. Entenent que en el cas invers, que hi hagués un 60% en contra i un 40% a favor no hi hauria fractura, i els partidaris de la independència, parlant clarament, ens hauríem de fer fotre.

Els catalans tenim tendències masoquistes, però que alguns es vulguin autoimposar unes barreres per assolir la nostra independència superiors a les que, per exemple, va posar la UE a Montenegro (50% de participació i 55% de vots favorables) ja és surrealista. A no ser que el que és vulgui sigui apropiar-se d’una reivindicació amb la intenció de no portar-la mai a la pràctica...

Tot i aquestes manipulacions barroeres la idea del Dret de Decidir ha calat amb força a la societat Catalana, i seguirà creixent dia a dia. Com més avancem menys valdran les mitges tintes, s’ha acabat el parlar sense dir res. Sindicats, organitzacions, partits polítics... tots ells s’hauran de mullar davant una pregunta ben clara que molts han estat esquivant durant anys : Dependència o Independència? Potser ens endurem algunes sorpreses. Les JERC per la nostra part ho tenim molt clar, apostem sense complexes per uns Països Catalans independents, com hem fet sempre i com sempre farem.

6 de desembre, dia "de la constitución"

Arreu dels Països Catalans hi ha diversos actes convocats per les JERC:

Dijous 6 de desembre:

Lleida (Segrià) - Plaça de la Paeria a les 12 hores
Manifestació unitària.

Sueca (Ribera Baixa) - Casal Jaume I a les 14 hores
II Paella Independentista.

L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) - Davant la Farga a les 16.30 hores
Paradeta "Estalvia't el Rei". Posteriorment, marxa fins a la plaça de l'Ajuntament i lectura del manifest.

Barcelona - Plaça de la Mercè a les 19 hores
Concentració amb la participació de representants de les plataformes sobiranistes Pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés. Tot seguit, concert amb Living i Gerard Sesé.

Divendres 7 de desembre:

Tordera (Maresme) - Plaça de l'Amistat a les 23 hores
Concert anticonstitucional amb els grups Esbatec, The Corkscrew i Skafam.

Llucmajor (Mallorca) - Ronda Migjorn (Pub Odeón) a les 23 hores
Concert gratuït amb els grups Malakagna i Black Apples.

I visca l'Acampada Jove!

Han hagut d'arribar les JERC a l'ajuntament perquè el metro obri a les nits

Avui, el primer secretari de les Joventuts Socialistes de Catalunya (organització juvenil sense massa activitat coneguda) ha publicat un escrit en el seu bloc en el que denunciava una suposada apropiació política indeguda, per part d’Esquerra ,pel que fa a l’obertura en dissabtes del metro de Barcelona.

Tots sabem que els socialistes són experts en repetir una mentida mil cops, tan que fins i tots ells mateixos se l’acaben creient (Pascual, aprovaré el estatuto que salga del Parlamento de Catalunya), però per a qualsevol persona mínimament informada li serà fàcil comprovar l’origen real d’aquesta mesura.

Argumenten que aquesta va ser una proposta del PSC i del president Montilla realitzada el mes d’octubre del 2006. Això és cert, però com sempre l’independentisme d’esquerres feia molt de temps que se’ls havia avançat . En primer lloc aquesta proposta ja es pot trobar en el programa electoral de les JERC-Barcelona de l’any 2003, així com en la campanya de transport que vam realitzar l’any 2001 sota el lema “Que no ens venguin la moto, lluitem per un transport públic de qualitat” , la imatge de la qual podeu veure encapçalant el post.

No cal que ens remuntem tan enrere per constatar la mentida socialista (valgui la redundància). El primer cop a la historia en que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar en plenari un document (per tant anant molt més enllà que simples declaracions electoralistes) en que es posava per escrit la necessitat d’ampliar els horaris del metro va ser amb el “PlaJoveBCN”. Aquest Pla, sorgit d’un procés participatiu obert a tots els joves de la ciutat, tenia com objectiu definir el Pla Director de els Polítiques de Joventut a Barcelona pel període 2006-2010. Tot aquest procés ha estat dut a terme per la Regidoria de Joventut de Barcelona, encapçalada pel militant de els JERC Xavier Florensa.

Aquest ha estat un procés elogiat per totes les entitats i joves participants de la ciutat, i que aprofito per recomanar a la JSC que es llegeixin a fons per poder conèixer com fer polítiques reals per i amb el jovent, ja que des del 1985 cap regidor de joventut socialista no havia cregut convenient engegar un nou procés participatiu que dones la paraula al jovent barceloní.


Concretament sortia recollit en la mesura 329 de les 400 que apareixen en total:

Estudiar la viabilitat de posar en funcionament les línies de metro de manera ininterrompuda des del divendres fins al diumenge, mantenint d’aquesta manera l’obertura nocturna dels divendres i dissabtes.

En lloc de fer aquesta mena de declaracions, que com hem pogut comprovar cauen pel seu propi pes i només poden provocar rialles a qui conegui mínimament la política al consistori barceloní, les JSC farien bé de preguntar-se perquè Barcelona no ha apostat realment per les polítiques de joventut, donant veu al jovent barceloní, fins que aquesta àrea ha estat sota la responsabilitat de les JERC.

Segurament si treballessin dia a dia com fem el Jovent Independentista de la Ciutat, i no només quan s’acosten eleccions i al dictat del PSC, serien capaços d’oferir al final de la legislatura un recull d’actuacions que haguessin afavorit realment les condicions de vida del jovent barceloní i no tindrien la necessitat d’intentar apropiar-se del treball dut a terme per les altres formacions , intentant tapar així la seva total manca de projecte passat, present i futur.